Alba Buenestado
per en 13 Desembre 2013
917 Vistes

Et demano perdó per les coses que no et vaig donar, no et faré somriure. Només volia envellir al teu costat perquè poguéssim riure veient com se'ns arrugava el cos, junts fins al final, al llac del nostre quadre. Es troben a faltar moltes coses, llibres, migdiades, petons, discussions, les hem tingut bones ...

Gràcies per això, gràcies per cada detall, gràcies per ser algú de qui sempre he estat orgullós, pel teu coratge, per la teva dolçor, per lo maco que has estat, perquè sempre t'he volgut acariciar... Ets la meva vida...

Et demano perdó per les vegades que t'he fallat, especialment per aquesta ...

Les bones persones acaben a l'infern perquè no saben perdonar a si mateixes. Jo no puc, però et perdono a tu... perquè ets tan meravellós que una dona preferiria l'infern al cel només per estar amb tu..

Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
ben escrit...
28 Desembre 2013
Alba Buenestado
moltes gràcies Miquel
28 Gener 2014